Agujetas. Muuuuchas agujetas.
Además, en qué sitio! Ni más ni menos que en la entrepierna[parte interna de la pierna, malpensados]. En mi defensa diré que pasarse de kilos en una máquina del gimnasio es peligroso. Muy muy peligroso. Puede hacer que camines todo un día como un puto pato mareado. En fin, fantástico.
Hoy quería hablaros de Ainhoa. No soy mucho de hablar de alguien en concreto aquí, pero haremos una excepción.
Ainhoa, Ainhoa, Ainhoa, ¿qué decir de Ainhoa?. Increible. Una persona increible. Y buena, y divertida, y simpática, y risueña, y dispuesta, y organizada, y sorprendente. Y muchos "y" más. Digo sorprendente, matizo, sorprendente en el buen sentido de la palabra. En el de: "joder, no me esperaba que fuese así". Así de maja.
Y os preguntaréis mis miles de lectores, a qué viene esto? Pues que Ainhoa ayer me dijo unas palabras que me han ayudado. Palabras que paso a transcribiros sin más demora: "Nadie te va a hacer olvidar, tienes que olvidar tu mismo". Joder, y qué razón tiene la japuta. Gracias
En fin, por hoy ya está bien.
Salut!
dimecres, 10 de novembre del 2010
dilluns, 1 de novembre del 2010
Present
Déjate llevar, suéltate, disfruta, haz lo que te apetezca. Vive.
Futur. Ens preocupem massa pel futur, pel què i com serà. Ens importa molt com aniran les coses, i com estarem d'ací uns mesos o fins i tot anys. Vivim pensant en el futur:
"Avui no faig això, perque potser d'ací uns mesos m'empenedisc. Avui no faig allò altre perque potser després acaba anant malament. Avui no faig allò per por a què puga passar".
A vegades se'ns oblida que vivim un PRESENT. I perque hi haja un futur, ha d'haver un present. I que es tracta de disfrutar, de viure experiències. Perque tot el que ens passa a la vida serveix per enriquir-nos i per aprendre, tot i que vaja malament.
Lluitar pel que vols, sense importar els riscos, és viure. I viure el passat, el present i el futur.
No vull fer-me gran pensant: i com hauria sigut si...? i si...? NO. Vull viure coses, i si van malament, doncs que hi vagen. Com diu ma mare: "si t'arrepentixes d'algo que siga de no haver-ho fet"
Mama, et faig cas. Lluitaré per allò que vull, per allò que sento. Qui s'apunta?
Futur. Ens preocupem massa pel futur, pel què i com serà. Ens importa molt com aniran les coses, i com estarem d'ací uns mesos o fins i tot anys. Vivim pensant en el futur:
"Avui no faig això, perque potser d'ací uns mesos m'empenedisc. Avui no faig allò altre perque potser després acaba anant malament. Avui no faig allò per por a què puga passar".
A vegades se'ns oblida que vivim un PRESENT. I perque hi haja un futur, ha d'haver un present. I que es tracta de disfrutar, de viure experiències. Perque tot el que ens passa a la vida serveix per enriquir-nos i per aprendre, tot i que vaja malament.
Lluitar pel que vols, sense importar els riscos, és viure. I viure el passat, el present i el futur.
No vull fer-me gran pensant: i com hauria sigut si...? i si...? NO. Vull viure coses, i si van malament, doncs que hi vagen. Com diu ma mare: "si t'arrepentixes d'algo que siga de no haver-ho fet"
Mama, et faig cas. Lluitaré per allò que vull, per allò que sento. Qui s'apunta?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)