Bé, tot i haver rebut una mala notícia, avui escric en el blog perquè ja ho pensava fer i perquè vull, a ver si no voy a poder.
Com és costum últimament, parlaré d'una persona. Utilitzaré un nom en clau per referir-me a aquesta persona per no desvetllar la seua identitat. He triat el nom "Culogordo" perquè trobe que li pega.
Doncs bé, vos presentaré, a los miles de millones de personas que leen mi blog, a culogordo. Culogordo és un home. I segons ell mateix és tímid, introvertit, sec, pensador, etc... Això és el que veu ell, vale, me parece perfecto y óptimo. Però el que jo veig és algo ben diferent.
Per mi Culogordo és divertit, molt divertit [divertipérrimo diria yo]. És alegre. Carinyós, que no empegalós. És pensador. Extrovertit i simpàtic, i moltes coses més.
Però això és algo que fa temps que sé. No és aquesta la qüestió.
Sabeu aquelles persones que fan moltes coses per intentar que estigues bé? [intentant que no es note que les fan única i exclusivament perque estigues bé]. Aquelles persones que es desviuen per tu i estan malament si tu ho estas? Culogordo és així. Culogordo té tot això i molt més.
I per això vull dir, que per primera vegada en molt de temps estic disfrutant de la meua vida. I remarque, meua. Gràcies a Culogordo en gran part. Ell forma part de mi. Quim és ell. T'estime.
Així aprofite per enllaçar amb la mala notícia d'avui i amb unes persones què faré referència al final[qué rápido soy enlazando], amb la següent conclusió detonadora: La meua vida val més que tot això. Cadascun pot tindre les prioritats que vulga en la vida. Les meues són viure.
I per acabar vull fer especial menció a dos personetes, que para seguir con la gilipollez de los motes, em referiré a elles com Papilomatosis i Feten. Gent com elles fan que estigui orgullós de les meues prioritats. Gent com elles fan que m'agrade la meua vida, entre altres raons perquè estan en ella.
