Ell

Bé, tot i haver rebut una mala notícia, avui escric en el blog perquè ja ho pensava fer i perquè vull, a ver si no voy a poder.

Com és costum últimament, parlaré d'una persona. Utilitzaré un nom en clau per referir-me a aquesta persona per no desvetllar la seua identitat. He triat el nom "Culogordo" perquè trobe que li pega.

Doncs bé, vos presentaré, a los miles de millones de personas que leen mi blog, a culogordo. Culogordo és un home. I segons ell mateix és tímid, introvertit, sec, pensador, etc... Això és el que veu ell, vale, me parece perfecto y óptimo. Però el que jo veig és algo ben diferent.
Per mi Culogordo és divertit, molt divertit [divertipérrimo diria yo]. És alegre. Carinyós, que no empegalós. És pensador. Extrovertit i simpàtic, i moltes coses més.

Però això és algo que fa temps que sé. No és aquesta la qüestió.
Sabeu aquelles persones que fan moltes coses per intentar que estigues bé? [intentant que no es note que les fan única i exclusivament perque estigues bé]. Aquelles persones que es desviuen per tu i estan malament si tu ho estas? Culogordo és així. Culogordo té tot això i molt més.

I per això vull dir, que per primera vegada en molt de temps estic disfrutant de la meua vida. I remarque, meua. Gràcies a Culogordo en gran part. Ell forma part de mi. Quim és ell. T'estime.

Així aprofite per enllaçar amb la mala notícia d'avui i amb unes persones què faré referència al final[qué rápido soy enlazando], amb la següent conclusió detonadora: La meua vida val més que tot això. Cadascun pot tindre les prioritats que vulga en la vida. Les meues són viure.

I per acabar vull fer especial menció a dos personetes, que para seguir con la gilipollez de los motes, em referiré a elles com Papilomatosis i Feten. Gent com elles fan que estigui orgullós de les meues prioritats. Gent com elles fan que m'agrade la meua vida, entre altres raons perquè estan en ella.

Per tu.

Felices, felices 19!

Ja se que no t'agrada. Però, felicitats! Moltes felicitats! Felicitats i felicitat. La felicitat que tu em dones. La felicitat que tinc quan et veig. La felicitat que em fa poder estar amb tu.

I es que clar, jo avui ho pensava. Poder estar al teu costat, en aquests moments no té preu. I pensar en tot el que hem fet junts, tampoc. Ah, i el que ens queda! Ens queden mil moments per viure junts [mil?, bastants més].

Aquí estic, per tu. Simple y llanamente. Per tu. En cada petita part de Quim. En cada moment de la meua existència. En cada sentiment. I així serà. I serà.

Estimar-te és un sentiment del què estic molt orgullós.

Lo dicho, felicitats i felicitat :)

Demostrar algo sense que es note

Joder, jodimos, jodamos.
Qué abandonat que tinc el blog :) Però no passa res, avui actualitze. Que no cunda el pánico.

Un cap de setmana increïble. Amb una companyia d'aquelles bones. Dos bones amigues i una persona especial.
Qué amigues! És aparèixer elles i començar a riure sense parar [bueno, i a menjar comida basura].
Massa les estime, massa.

I ara...a veure...com agraïr algo a algú sense que es note? Havia pensat fer-ho així...
hajshjshgfduyewfbejrhgnfiobgjigràciesjghuifbfhgyugvsghgaf. Es nota? Igual si...
Doncs com no sé fer-ho sense que es note, no ho faré. Només diré que era el que necessitava. Que m'ha ajudat molt. Que m'ha demostrat molt. Que m'ha fet sentir especial.
I que et fagen sentir especial sense ser-ho, està molt bé. I diguem que la meua "especialitat", és gràcies a tindre't al meu costat. Sóc especial quan estic amb tu. Perque amb tu les coses són molt fàcils. Amb tu les coses són inoblidables.

Amb tu, JO.

T'estime!

[crec que es la vegada que pitjor m'he explicat, sóc un desastre]

7

Bueeno bueno bueno! Primera entrada del 2011.

Se respira felicidad en el ambiente.


Després d'un cap de setmana increïble, demà tornem a la rutina. Què dolor! Tinc les mateixes ganes que de tirar-me per la finestra. Però estic feliç. Gràcies a tu. I a cada moment que vivim junts. Cada segon compta. Comencem a comptar.

T'estime i t'estimo.