Segrest

Amb una mica de retard, però más vale tarde que nunca.

El dissabte passat vaig patir un segret. Si si, un segret. De los de pistola y todo. I les segrestadores, persones cruels i despiadades donde las haya. Vaig passar molta por.
Bueno, més que por...vergonya! Mooooolta vergonya! I es que clar, que et pengen un cartell on posa "Abrazos gratis, Besos 20 céntimos" i et fagen passejar-te per mitja barcelona, fa vergonya.

I no només això, que damunt, et fagen fer proves.["Hi ha molta maldat en este món"]
Proves de muuuy diversa índole, que paso a exponer sin más dilación. Aconseguir que em maquillen de fantasia [rollo dragqueen] en el sephora, gratis. Amb un [altre] cartell de "Porfavor toquen el pito" aconseguir en mig de Passeig de Gràcia [on mai acostuma a haver-hi gent, que va], que els cotxes pitàren. Fer-me 3 fotos amb 3 homes calvos, i 3 fotos amb 3 homes amb bigot. Ensenyar a 4 guiris a ballar i cantar la macarena. Que uns xinos m'ensenyen una cançó en el seu idioma [cumpleaños feliz]. Aconseguir que una dona major balle un vals amb mi, i que un home major m'ensenye una cançó típica catalana. I entrar a una tenda plena de gent i cridar "manos arriba esto es un atraco" amb un plàtan com a pistola.

Objetico conseguido. Premio: Zapping, al teatreneu de Gràcia.!

En fin, tot i la vergonya, em va encantar. Putas.


Aquest divendres, odontofarra [així li diuen]. Fiesta semáforo. I després un cap de setmana especial.