Em resulta divertit anar d'excursió per diferents hospitals de la geografia catalana. Tot per a que et diguen el mateix tractament que havies dit tu: ibuprofeno cada 8 hores. I gel, molt de gel, per a deixar ben contenta a una que yo me sé.
Han sigut uns dies diferents: un sopar i una festa molt divertits, Paula a lo pinxo moruno, i una esplèndida vesprada de ruta hospitalària.
Però el millor de tot es que avui es presenten aquí a la ciutat comtal, Irene i Laura. Tot i ser dues masses amorfes, són les meues millors amigues.
No les veig molt, però tot segueix igual. Podem estar 3 mesos sense veure'ns però quan ens veiem som tan amics com sempre. Només cal una mirada per saber com estem i com ens sentim. I després un abraç. I besitos, molts besitos.
I ara, sin más demora, parto presto y raudo a per elles a l'estació.
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada