dilluns, 20 de desembre del 2010

Vida horitzontal

Pareix mentida que siga possible sense fer res, fer tant. Sentir tant.
I es que hi ha gent que fa les coses fàcils i que les fa increïbles. Increïble.

Mai anar per l'avinguda tibidabo, en plena nit i amb un fred important, havia sigut tan enamoradís. Mai estar tantes hores en un llit havien sigut tan addictives. Mai un kevab havia estat tan bo. Mai pujar a un armatoste que gira havia sigut tan divertit. Mai havia sigut tan fort que una cerda et talle el rollo. I sobretot, mai havia sigut tan dolç que et toquen la panxa.

Gràcies
I què més dir?

Que t'estimU. Si si, amb u.

dijous, 16 de desembre del 2010

Segrest

Amb una mica de retard, però más vale tarde que nunca.

El dissabte passat vaig patir un segret. Si si, un segret. De los de pistola y todo. I les segrestadores, persones cruels i despiadades donde las haya. Vaig passar molta por.
Bueno, més que por...vergonya! Mooooolta vergonya! I es que clar, que et pengen un cartell on posa "Abrazos gratis, Besos 20 céntimos" i et fagen passejar-te per mitja barcelona, fa vergonya.

I no només això, que damunt, et fagen fer proves.["Hi ha molta maldat en este món"]
Proves de muuuy diversa índole, que paso a exponer sin más dilación. Aconseguir que em maquillen de fantasia [rollo dragqueen] en el sephora, gratis. Amb un [altre] cartell de "Porfavor toquen el pito" aconseguir en mig de Passeig de Gràcia [on mai acostuma a haver-hi gent, que va], que els cotxes pitàren. Fer-me 3 fotos amb 3 homes calvos, i 3 fotos amb 3 homes amb bigot. Ensenyar a 4 guiris a ballar i cantar la macarena. Que uns xinos m'ensenyen una cançó en el seu idioma [cumpleaños feliz]. Aconseguir que una dona major balle un vals amb mi, i que un home major m'ensenye una cançó típica catalana. I entrar a una tenda plena de gent i cridar "manos arriba esto es un atraco" amb un plàtan com a pistola.

Objetico conseguido. Premio: Zapping, al teatreneu de Gràcia.!

En fin, tot i la vergonya, em va encantar. Putas.


Aquest divendres, odontofarra [així li diuen]. Fiesta semáforo. I després un cap de setmana especial.

dimecres, 8 de desembre del 2010

Per favoooor

Avui toca escriure. I escriure amb ganes. Per deixar constància, i que no s'oblide [tot i que no ho farà]

Què heu fet el pont, gentola?
5 dies [qué barbaridad!] I jo sense marxar a casa, però vaja, que ha valgut la pena. I sense fer res de l'altre món. Dormir, menjar, veure pelis, jugar a jocs, veure la tele, anar a sopar fora, de compres, i al cine. Això si, amb bona companyia. Perdó, he dit bona. Volia dir immillorable.

Pues mira tú por donde, que sense haver fet res, hem fet moltes coses. I sin comerlo ni beberlo, ha sigut un dels millors ponts que recorde. De tranquilitat i de pau. De risas i más risas. De menjar molt "seeerdo". I de caminets a caballito. De largas horas en el llit. De laaaaaaargos abrazos, y mimitos. De berenar hamburguesa i kevab. De xines que fan el que volen. I com ja he dit, d'una immillorable companyia.


Gràcies. A tu. Si si, a tu.
Només diré una cosa més: per favooor [Añádase entonación correspondiente]

dijous, 2 de desembre del 2010

"¿Capaz o incapaz?"

Pregunta difícil. Capaç de què? i a quin preu?
Jo crec que s'ha de ser capaç de tot. Vull dir, de tot el que vulguem, clar. Ser capaç de fer allò que vols fer però et fa por pel que diran. Ser capaç de fer algo[o quelcom] que sempre has volgut fer però mai t'has atrevit. Ser capaç de trencar barreres amb tots, però sobretot amb un mateix. Ser capaç de canviar si es que vols canviar. Ser capaç d'oblidar allò que vulgues oblidar. Ser capaç d'estimar, i molt. De riure, de sommiar. De sentir.

No sé vosaltres, però jo: Capaç!

dimecres, 10 de novembre del 2010

Y muchos "y" más

Agujetas. Muuuuchas agujetas.
Además, en qué sitio! Ni más ni menos que en la entrepierna[parte interna de la pierna, malpensados]. En mi defensa diré que pasarse de kilos en una máquina del gimnasio es peligroso. Muy muy peligroso. Puede hacer que camines todo un día como un puto pato mareado. En fin, fantástico.

Hoy quería hablaros de Ainhoa. No soy mucho de hablar de alguien en concreto aquí, pero haremos una excepción.
Ainhoa, Ainhoa, Ainhoa, ¿qué decir de Ainhoa?. Increible. Una persona increible. Y buena, y divertida, y simpática, y risueña, y dispuesta, y organizada, y sorprendente. Y muchos "y" más. Digo sorprendente, matizo, sorprendente en el buen sentido de la palabra. En el de: "joder, no me esperaba que fuese así". Así de maja.
Y os preguntaréis mis miles de lectores, a qué viene esto? Pues que Ainhoa ayer me dijo unas palabras que me han ayudado. Palabras que paso a transcribiros sin más demora: "Nadie te va a hacer olvidar, tienes que olvidar tu mismo". Joder, y qué razón tiene la japuta. Gracias


En fin, por hoy ya está bien.
Salut!

dilluns, 1 de novembre del 2010

Present

Déjate llevar, suéltate, disfruta, haz lo que te apetezca. Vive.

Futur. Ens preocupem massa pel futur, pel què i com serà. Ens importa molt com aniran les coses, i com estarem d'ací uns mesos o fins i tot anys. Vivim pensant en el futur:
"Avui no faig això, perque potser d'ací uns mesos m'empenedisc. Avui no faig allò altre perque potser després acaba anant malament. Avui no faig allò per por a què puga passar".

A vegades se'ns oblida que vivim un PRESENT. I perque hi haja un futur, ha d'haver un present. I que es tracta de disfrutar, de viure experiències. Perque tot el que ens passa a la vida serveix per enriquir-nos i per aprendre, tot i que vaja malament.
Lluitar pel que vols, sense importar els riscos, és viure. I viure el passat, el present i el futur.
No vull fer-me gran pensant: i com hauria sigut si...? i si...? NO. Vull viure coses, i si van malament, doncs que hi vagen. Com diu ma mare: "si t'arrepentixes d'algo que siga de no haver-ho fet"
Mama, et faig cas. Lluitaré per allò que vull, per allò que sento. Qui s'apunta?

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Algo pequeñito

Ja ho sé. No tengo perdón de Dios [que ya ves a mi lo que me importa ese tal Dios]. Tant de temps sense escriure res. Ni enrecordar-me del frasco, del frasco pequeñito.

Bueno, ben pensat. Potser el frasco pequeñito ja no ho és tant. Després de tot l'estiu sense passar-me per ací, la cosa ha canviat molt. Així que em presente de nou:

"Hola, em dic Quim, i he passat pàgina"

Tornem a començar, a reinventar-nos, a viure.


[Per què ha de ser pequeñito? Doncs no. De pequeñito, nada señores.]